Sóc jo o fa molta calor?

Ara farà 9 anys, quan jo feia COU (sí, el mític COU), vam fer amb el Raúl i el Martínez un peazo treball i exposició sobre la Conferència sobre el Canvi Climàtic de Kyoto. Segurament devia ser la primera vegada que feia un speech en públic (a classe, sí, però val com a públic, igualment) i vaig començar la meva intervenció amb la frase "1997 ha sido el año más caliente del siglo XX". Vaig escollir aquestes paraules expressament per a guanyar-me l'atenció del nostre públic adolescent, però sense deixar de constatar una realitat: que 1997 havia estat l'any més calurós del segle XX a nivell mundial.

Aquella exposició que vam fer ens va valdre un Excel·lent a l'assignatura de Comentari de Text (encara existeix?) i em ve al cap i cada cop amb més freqüència ara que el tema climàtic està cada cop de major actualitat.

I és que podrà ser o no a causa del canvi climàtic (jo crec que en aquest cas no), però el cas és que hem tingut un mes de febrer increïblement suau a BCN i àrea. Fa una mica de por i tot. Com molts de vosaltres sabeu, entre octubre i gener no hi era a BCN, per la qual cosa no he viscut en primera persona bona part de la tardor i l'hivern i he hagut de demanar informes a d'altres informants. M'han dit que encara al desembre feia una caloreta com per anar a la platja i que només hi va haver uns cinc dies de fred veritablement hivernal.

Ara és quan si jo fos demagog hauria de dir que l'estiu que ens espera hauria de ser o encara més càlid de l'habitual (efecte acumulatiu) o més fresc i plujós (efecte compensatori). Sí, del Cadí cap al sud som un poble que el que ens interessa de veritat és l'estiu. Per la meva part mantindré la prudència i no pronosticaré res encara. Això sí, potser agafaré l'anorak gordo i el canviaré per unes ulleres de sol noves.

Gaudiu de l'estiu que ja comença, amics lectors! :-D