Dolça inflació

Tinc una teoria, que he elaborat aquesta tarda mateix, que diu el següent:

Qualsevol cosa barata tendeix, en el millor dels casos, a encarir-se i, en el
pitjor dels casos, a desaparèixer.

Un exemple, els gelats de cucurutxo del McDonald's. Quan sortíem amb el grupet de colegues en la nostra època daurada de finals dels '90 (qué tiempos aquellos, eh, F?), el dit gelat costava 50 pessetes. Era quelcom barat, i hom se n'aprofitava, quan anàvem por ahi moltes vegades queia un geladet d'aquells, un recurs simple, però efectiu.

Amb l'arribada de l'euro, al 2002, es va produir un fenomen curiós: en alguns establiments es va mantenir el preu (30 cèntims), mentre que en d'altres, com el del carrer Pelai, van fer la conversió jeta i el van posar a 50 cèntims. Aquesta situació no va durar gaire i abans de la fi de l'any el gelat de cucurutxo ja es trobava a 50cts pertot arreu.

I quan ja pensava que mai no tornaria a pujar de preu, avui he vist que el dit gelat ja costa 60 cèntims, és a dir, el doble que al 2001.

Recordeu la fòrmula de les tres bes "Bo, Bonic i Barat"? Doncs bé, crec que només és un estadi inestable intermedi cap a la desaparició d'una d'aquestes bes.