Trobeu que fa fred?

Doncs sí, resulta que ha refrescat força respecte a l'estiuet al qual ens havíem acostumat, cosa que ha fet que s'hagin tornat a encendre les estufes a la meva llar (espero que per poc temps, per allò de la sostenibilitat). De fet, fins i tot m'informen que durant una estona va nevar a Badalona.

Però aquesta refrescada no és gens en comparació amb el que s'ha arribat a veure por ahi. A continuació us dono una llista de "facts" en relació amb el fred, a veure si us animo i sortiu al carrer en màniga curta :-D

- La temperatura més baixa mai registrada a la història ha estat de -89,2ºC. Va ser el 21 de juliol de 1983 a la Base Vostok, a l'Antàrtida.

- El lloc habitat més fred del món és Eureka (Nunavut, Canadà), amb una mitjana de -19,7ºC

- A l'Àsia, el rècord de fred correspon, com era d'esperar, a Sibèria, concretament a Verkhoyansk, on el 7 de febrer de 1892 es van registrar -67,8ºC.

- A Amèrica del Nord, el registre més extrem es va produir a Northice (Groenlàndia). Va ser el 9 de gener de 1954 i es va arribar a -66ºC.

- A Europa, en canvi, no hem arribat a temperatures tan baixes, ens quedem a "només" -55ºC. Això va ser a Ust-Shchugor (Rússia), però el sujetu que ho va apuntar es veu que es va descuidar de registrar la data que va ser. Amb el fred que fotia, no m'estranya.

- El rècord d'Amèrica del Sud és una mica més modest: -33ºC. Es va assolir a Sarmiento (Chubut, Argentina) l'1 de juny de 1907.

- La temperatura més baixa mai assolida a l'Àfrica va ser de -23,9ºC. Va ser l'11 de febrer de 1935 a la pintoresca ciutat d'Ifrane (Marroc), on si no :-P

- El rècord d'Oceania, el menys freds dels freds, correspon als -23ºC registrats el 29 de juny de 1994 a Charlotte Pass (Nova Gales del Sud, Austràlia)

- A casa nostra, el rècord el tenen, com era d'esperar a l'Alt Pirineu. A l'estany Gento, al Parc Nacional d'Aigüestortes es va assolir una temperatura mínima de -32ºC, que seria la mínima tant per a Catalunya com per a Espanya.

Sóc jo o fa molta calor?

Ara farà 9 anys, quan jo feia COU (sí, el mític COU), vam fer amb el Raúl i el Martínez un peazo treball i exposició sobre la Conferència sobre el Canvi Climàtic de Kyoto. Segurament devia ser la primera vegada que feia un speech en públic (a classe, sí, però val com a públic, igualment) i vaig començar la meva intervenció amb la frase "1997 ha sido el año más caliente del siglo XX". Vaig escollir aquestes paraules expressament per a guanyar-me l'atenció del nostre públic adolescent, però sense deixar de constatar una realitat: que 1997 havia estat l'any més calurós del segle XX a nivell mundial.

Aquella exposició que vam fer ens va valdre un Excel·lent a l'assignatura de Comentari de Text (encara existeix?) i em ve al cap i cada cop amb més freqüència ara que el tema climàtic està cada cop de major actualitat.

I és que podrà ser o no a causa del canvi climàtic (jo crec que en aquest cas no), però el cas és que hem tingut un mes de febrer increïblement suau a BCN i àrea. Fa una mica de por i tot. Com molts de vosaltres sabeu, entre octubre i gener no hi era a BCN, per la qual cosa no he viscut en primera persona bona part de la tardor i l'hivern i he hagut de demanar informes a d'altres informants. M'han dit que encara al desembre feia una caloreta com per anar a la platja i que només hi va haver uns cinc dies de fred veritablement hivernal.

Ara és quan si jo fos demagog hauria de dir que l'estiu que ens espera hauria de ser o encara més càlid de l'habitual (efecte acumulatiu) o més fresc i plujós (efecte compensatori). Sí, del Cadí cap al sud som un poble que el que ens interessa de veritat és l'estiu. Per la meva part mantindré la prudència i no pronosticaré res encara. Això sí, potser agafaré l'anorak gordo i el canviaré per unes ulleres de sol noves.

Gaudiu de l'estiu que ja comença, amics lectors! :-D