1 lengua, 3 Doraemons

Una de las cosas comunes a los niños catalanes, valencianos y baleares, entre otras muchas, es que todos pueden ver series como Doraemon en catalán la tele autonómica de su territorio. Eso sí, Doraemon les hablará en una variante dialectal diferente según la comunidad autónoma y, no sólo eso, también les ofrecerá una letra ligeramente distinta para la sintonía de entrada.


Catalán Central


Valenciano


Catalán Balear

De los tres me quedo con "el moix còsmic" de la tele balear, que a juzgar por su voz, debe haber venido del futuro algo mayor que sus primos valencianos y catalanes.

Nit de raki, matí de pàdel, endemà de *

Vist l'èxit del tema dels dobles, reprenc el pols de l'actualitat de la meva persona.

Divendres a la nit va ser el sopar turc del lobby del Gradu. Dit, d'una altra manera, vam anar amb els colegues de classe a sopar a un restauran turc. I per què a un turc? Doncs perquè som uns friquis acabats i ens flipem amb l'assignatura de Turquia, alguns (com jo) amb l'agravant que la vam fer ja fa un any. L'objectiu no era altre que anar a prendre un rakı, el mític licor que prenen a l'espai ex-otomà per a purificar l'esperit (?).

Vama anar doncs al Kapadokia, de la Rambla del Raval i després de menjar diferents varietats de döner kebab (excepte el Fran que, posats a provocar es va demanar una amanida grega) i beure cervesa turca amb nom d'equip de bàsquet vam reclamar el nostre raki. Ens van posar doncs uns xarrups d'un licor mig anís mig orujo i després els del Kapadokia ens van onvidar a una segona ronda, no sé si per ser uns friquis turquistes o si per ser alumnes del professor Veiga.

La nit no es va allargar gaire més perquè dissabte al matí tenia partida de pàdel amb el Sergio i els germans Fran i José Luis Camacho. Vaig fer mer de no penjar-me gaire la nit anterior perquè el partit va ser prou intens. Tot i l'enorme qualitat tècnica que encara mantinc (?) i el fenomenal joc de fons de pista del Sergio combinat amb el meu joc de xarxa, vam acabar perdent per 2-1 (6-4, 4-6, 6-4).

I, com no, com correspon a algú que fa mesos que no practica cap esport o activitat en la qual s'hagi de córrer, diumenge va ser dia de * (agujetas)... Nogensmenys (!), això no va impedir que a la tarda anés amb el Jona a arreglar (o a mirar com arreglava) la taula d'hoquei del Club Natació Sabadell, com no, féssim una bona sèrie de partides.


* Nota: no he sabut com dir en català la paraula "agujetas". Hi ha diverses alternatives però cap em fa el pes: tiretes (possiblement incorrecta), esbraonaments (balear), cruiximents (valencià)... com podem ser ciutadans de primera si hem de recórrer als de segona per a què ens defineixin els dolors musculars?

Don't you speak English?

Diferències entre les generacions anteriors a la nostra i les posteriors a la nostra (entenent que la nostra és la que va des del Naranjito fins al Cobi, és a dir, la Generació Y), n'hi ha totes les que volgueu.
Avui en toca una: abans parlar anglès era un mèrit que es valorava per si mateix perquè no tothom el podia parlar, a partir d'ara serà una commodity, quelcom que se'ns suposarà (com el valor als militars) i que qui no el sàpiga parlar serà un analfabet funcional, com qui no controli mínimament internet o altres eines informàtiques. El mèrit serà, doncs, saber "un altre" idioma estranger.

Conclusió: o en aquest país ens posem les piles ja, o serem (o continuarem sent) els catetus d'Europa.

Paraules que no existeixen en català

Vet aquí dues paraules que no existeixen en català i que s'utilitzen moooooooolt a tot arreu.

"disfrutar"

(S'hauria de dir "gaudir")

"vivenda"

(S'hauria de dir "habitatge")

Això és la teoria pura i dura, però jo, que com ja sabeu em permeto a mi mateix llicències com la de no utilitzar la "l·l" i algunes altres, voldria matisar-ho:

Allò de "vivenda" no veig que tingui cap matís admisible. És un barbarisme barroer i punt i el seu equivalent "habitatge" no la veig com una paraula recargolada que hagi de fer mandra utilitzar. En canvi, "gaudir" la veig més com que va cap al sentit de "gaudir d'alguna cosa", com que necessita un "de ..." a continuació perquè tingui sentit. Exemples: queda bé "gaudireu de tots els avantatges de ser soci" o "vam gaudir de la veu d'Edith Piaf"; i en canvi no queda bé "vam gaudir molt al parc d'atraccions" o "els nens gaudeixen quan van a la muntanya". Per a aquests darrers casos veig que quedaria millor prendre prestat el verb "disfrutar".

Noves normes

A partir d'ara entra en vigor en aquest blog la llei "anti l·l", segons la qual deixaré d'escriure amb ela geminada les paraules que la utilitzin. El motiu per aquesta nova llei no té res a veure amb ignorància del codi escrit del català ni amb cap mena de desafecte per la llengua, sinó perquè considero que tinc el suficient nivell cultural com per saltar-me les normes que considero inútils i per escriure com em roti.

També acceptaré els barbarismes, castellanades i estrangerismes que consideri convenients segons el meu criteri, que no necessàriament serà fixe.

I per últim només comentar que utilitzo la paraula "blog" en comptes de "bloc" perquè, a més d'estar d'acord amb el principi anteriorment citat, em sembla una paraula més adient (i menys cateta) per al concepte que vol simbolitzar.

Ja sé que ha sonat molt del pal de que vaig de sobrat, però mira, de tant en tant ja està bé :-P