Jo no faig favors

M'ha passat tot just fa uns minuts. Sortia del metro i passava per Plaça Espanya per anar a agafar un bus cap a casa (ara que el Carrilet no funciona he d'agafar el bus: veure Desastre de la RENFE), i creuo el carrer Creu Coberta per anar a la parada. Al pas de vianants tinc davant meu una noia que va creuant i, tot de sobte, fa una mena de petit esprint de quatre passes com aquell que va amb pressa. Només arribar a la vorera, es gira cap a mi i comença una conversa que us reprodueixo a continuació:

Noia: Hola, ¿me podrías hacer un grandísimo favor?

Jo: (Sense aturar la marxa) No, lo siento.

Noia. Gracias.

I és que li he detectat a aquesta noia (normaleta tirant a maca), en aquestes poques paraules que m'ha dit, un to de veu i una manera de parlar que m'ha recordat a una altra noia (potser ella mateixa?) que em vaig trobar a l'entrada de l'estació de Paral·lel. En aquella ocasió, però, la cosa va anar una mica diferent. La pregunta crec que no va ser gaire diferent, però la meva resposta va ser un "Depende". La meva "apertura Jarabe de Palo" va fer que la interacció fos una mica més llarga i desagradable, on van sortir conceptes com "he perdido la cartera", "80 euros", "para volver a casa", "por favor por favor por favor", "te lo agradecería muchísimo", "hay que ser solidario", "te juro que te los devuelvo".

Ara que ja sabeu per què he estat tan esquerp (borde) i per què he sentit tanta pau interior just després del moment de dir-li-ho.
Així doncs, el meu consell és que si us trobeu en una situació similar de que una noia us demani un "grandísimo favor", li foteu un moc com aquest (el "lo siento" és opcional, és que dintre de tot, jo sóc un senyor, heheh).
Altres opcions?
- Opció maleducada: "vés a prendre pel sac!"
- Opció sarcàstica: "hauries d'anar més amb compte, sempre vas perdent les coses"
- Opció sarcàstico-escèptica: "on és casa teva? A Eslovàquia?"
- Opció voyeuse: veure des de la distància si enganxa a algú altre.