Pique a mort per la cadira elèctrica

Cap a finals del segle XIX els nordamericans estaven immersos en la recerca d'un mètode més huma per a dur a terme les execucions dels condemnats a mort. Tenint en compte que els mètodes de l'època eren la forca o la destral, potser sí que valia la pena buscar un mètode alternatiu. I, com a bons modernistes que eren, es van pujar al carro del progrés i van decidir que havia de ser quelcom que tingués a veure amb l'electricitat, que era el que estava més de moda.

Les autoritats de l'estat de Nova York van encarregar la recerca de l'instrument que havia de posar fi a les vides dels reus mes dolentots a l'inventor més cèlebre de l'època, el gran Thomas Alva Edison (l'ídol de Homer Simpson). I va ser un inventor de la seva empresa (un negre seu, diguéssim) qui va dissenyar la primera cadira elèctrica.

En aquella època hi havia una batalla a mort entre dos tipus de corrents elèctrics per ser el favorit dels consumidors i, per tant, per guanyar el mercat. Hi havia el corrent continu, desenvolupat per Edison i el corrent altern, desenvolupat pel seu rival, George Westinghouse.

Aprofitant aquest context, Edison, que en un principi era contrari a la pena de mort, va presentar el projecte a les autoritats que li ho havien encarregat, amb la condició que l'aparell hagués de funcionar exclusivament amb corrent alterna. Per què? Perquè així la gent associaria aquest tipus de corrent amb una màquina horrible que causava la mort; per lògica, cap persona voldria tenir a la seva llar el mateix tipus de corrent elèctric que es feia servir per a matar criminals.

Però finalment, malgrat els esforços d'Edison, qui va guanyar la batalla de l'electricitat va ser el corrent altern de Westinghouse.