Peatges i colesterol

Els peatges són com el colesterol: n'hi ha de bo i de dolent.

Amb aquesta frase, Pau Noy, president de la PTP (Associació per la Promoció del Transport Públic) ha defensat la seva proposta de posar peatges sostenibles als accessos de Barcelona.

En concret, la idea dels peatges sostenibles és intentar reduir el nombre de vehicles que entren i surten de Barcelona per a limitar els colapses que es produeixen als accessos de la capital i per a reduir la contaminació que generen.

El símil amb el colesterol és per diferenciar els peatges sostenibles proposats dels peatges convencionals o recaptatoris, la funció dels quals és recuperar la inversió realitzada per la empresa concessionària de l'autopista.

Els nous peatges proposats, si no m'equivoco, serien un a El Prat a la C-31, un a Ripollet a la C-58 i traslladar els peatges de Martorell de la AP-2 a Esplugues a la B-23 i el de Mollet de la C-33 a Montcada.

Què us sembla aquesta proposta? S'ha de pagar per accedir a BCN si amb això millorem la fluïdesa del trànsit i contaminem menys? Es pensa fer un servei de transport públic que sigui una alternativa competitiva a l'ús del vehicle privat per als trajectes interurbans?