Guardiola va jugar net
Abans d'ahir el Tribunal d'Apel·lació de Brescia va absoldre Josep Guardiola del seu presumpte dopatge, del qual se'l va acusar mentre jugava a la lliga italiana de futbol l'any 2001.
Aquest notícia, encara que ja massa tard, restitueix l'honradesa i la bona imatge de qui va ser un dels millors futbolistes catalans de tots els temps. Lamentablement, no ha aixecat ni la meitat de repercussió que quan va donar aquell famós positiu per nandrolona. Aquesta no deixa de ser una més de les injustícies del món de l'esport, un món on, com bé ha dit el mateix Pep, no existeix la pressumpció d'innocència, pilar fonamental de l'estat de dret. De la mateixa manera que en els coneguts casos de dopatge al ciclisme, els pressumptes infractors queden assenyalats i estigmatizats molt abans que se'n ratifiqui la seva culpabilitat.
Escric avui, doncs, aquest post en homenatge a qui, tot i ser un dels bucs insígnia del Dream Team, cervell de distribució de joc d'aquella màquina imparable de fer futbol que va meravellar el món a principis dels '90, últim reducte de seny en el joc de l'equip del Barça dels últims '90 i referència indiscutible del futbol català de la dècada, va sortir del món del F.C. Barcelona i es va retirar com a futbolista per la porta del darrere.
L'avui entrenador d'un Barça B vingut a menys i agonitzant pels camps de la Tercera Divisió, aquell nano de Santpedor que va sortir del planter per a substituir Luis Milla, va marcar una època com a mig-centre del Barça, fins que va cedir el testimoni a un altre cervell de la Masia com Xavi Hernández, després d'haver conquerit una pila de títols en les onze temporades que va vestir la samarreta blau-grana (1990-2001), d'entre els que destaca, amb llum pròpia, LA Copa d'Europa de Wembley del '92.
Per això, per la seva gran aportació a la grandesa del F.C. Barcelona, he volgut il·lustrar aquest post d'homenatge al Pep amb una imatge on el veiem, en la millor etapa de la seva carrera, fent allò que sabia fer millor: conduïr la pilota amb la seva inimitable elegància.
4 comentaris:
em sembla perfecte q sigui innocent. ara el meu dubte es com s'ho han fet?? guardaven les mostres de sang i d'orina de fa 7 anys?? hi ha coses q prefereixo no saber :S
Bé, no parlaré del passat però si del futur... ja que, malauradament, ja el tenim instal·lat a Can Barça esperant que facin saltar a Rijkaard, i fent tornar una altra "època Guardiola". Per descomptat fins que algun dia arribi també a President. Quan això passi, tornarem a viure un altre decliu...
@Marina: ecs, quina angúnia! en efecte, hi ha coses que és millor no saber.
@Yuanga: Malauradament? Que no et cau bé?
Ara que ho dius, sí que sembla que el lloc que ocupa com a míster del B sembla un lloc de privilegi per a ser el primer en la successió de Rijkaard. Espero que, arribat el cas, l'experiment surti millor que en les dues ocasions anteriors (Rexach i Serra Ferrer)
Sí... i si no, temps al temps.
Publica un comentari a l'entrada