Obres: la invasió definitiva?

Primer van ser les obres al barri, prop de casa: el Gran Via 2, l'institut Domènech i Montaner, l'hotel Capital, els arranjaments del carrer Alumini i de la Carretera del Prat i els seus blocs de pisos corresponents.

Un cop acabades i ara que ja no visc on comença/acaba la civilització urbana, encara més macro-obres que tenim en curs: la Fira M2, la L9 del Metro, els pisos del carrer Bronze (antic mercat), la nova Gran Via i altres de les quals ja ni me'n recordo.

Quan crèiem que estàvem envoltats d'obres pertot arreu, les obres se'ns van venir literalment a sobre. Fa unes setmanes van començar les obres de remodelació de la façana tant del bloc on visc com del bloc de just al costat, amb la qual cosa hi ha com una mena de sandvitx d'obres en el qual tenim diversos spidermen que volent-ho o sense voler han convertit aquest pis en una espècie de casa del Gran Hermano. La visibilitat de la llar no és un problema, ja que tenim cortines i, on no n'hi ha, es pengen llençols i tovalloles que encara poden protegir la intimitat. Ara, allò del qual encara no ens podem protegir és el soroll terrorífic que comença a les 8.00 del matí. Aquest soroll té dues variants: la primera és el típic soroll mecànic de les eines diabòliques que utilitzen per a arreglar (espero) la façana, mentre que la segona, més esporàdica, consisteix en la comunicació oral dels treballadors, ja sigui els crits entre ells o els amagos de canturreo que, afortunadament no s'arriben a concretar.

I quan pensàvem que tenint les obres a 1 milímetre de la finestra del menjador ja havíem arribat al màxim, ara resulta que tindrem obres encara més a prop. Dins de casa. Després d'uns 9 anys sense reestructuracions internes, ara toca canviar la cuina. Tremolem que ja les tenim aquí.

Arribats a aquest punt, què serà el següent, obres dins de mi mateix? Potser haurà arribat l'hora del corrector dental (aparatu)? Aghhh, que s'acabin les obres ja! :-S