Tribut a Edith Piaf
Eh? Com? Però no representa q a mi m'agradava el heavy, el punk i el pop petardo? Perquè parlo de música àrab i dels anys 50-60? La vida és així, plena de misteris, i resulta que també m'agraden aquestes cosetes.
La música gabatxa també té el seu què i, si parlem de música gabatxa, hem de fer esment de la número 1: la gran Edith Piaf. Ara estrenaran una peli sobre la seva vida i miracles.
En homenatge a ella i també a aquella època on un cantant era valorat més per la seva gola i els seus pulmons que no pas pels seus músculs i els seus pits, us poso una de les seves cançons més cèlebres: "Je ne regrette rien". Gaudiu dels seus combos de r's gabatxes! ;-)
(Si us agrada més la de "La vie en rose", doncs, aquí la teniu)
3 comentaris:
Veig que ja domines el codi per posar videos del youtube, eh? Congratulations!
ohhh frances!
m'agrada molt qesta cançó. Es cançó tipus "cançó vella que ens posava la profe de frances" pero de les bones.. pq a vegades ens feia cantar el do re mi... i ni havia per amagarse
Thanks, Yuanga. M'ha costat lo meu, té més trucu del q sembla...
El "do re mi" en francès? Que no se'n sabia les lletres? :-P
Publica un comentari a l'entrada