El Règim de l'Antàrtida

Bellaterra, 4:36 PM. Classe de Medi Ambient. Tema: el Règim de l'Antàrtida.

No cal dir que ha estat una classe que m'ha interessat particularment, una d'aquelles poques que aconsegueixen tenir-me despert des del principi fins al final. Ja ho sabeu, el tema Antàrtida m'atreu, especialment després del dia que vaig descobrir la història del noi aquell que hi va nèixer.

Què hi passa a l'Antàrtida? Doncs resulta que va ser l'últim continent en ser descobert. Però no descobert en plan eurocèntric com quan es diu que si els vikings o l'India Discovery Team de Colom i companyia van descobrir Amèrica, no. Fins el segle XIX cap ésser humà no el va veure. Potser el fet clau en relació amb aquest continent va ser l'arribada de l'expedició del noruec Roald Amundsen al Pol Sud l'any 1911.
Primer s'hi van interessar els baleners, ja que a les aigües de l'Oceà Antàrtic es veu que n'hi ha una pila. Ja se sap que als noruecs els encanten les balenes...
Més tard van ser els estrategues geopolítics qui es van deixar seduïr pels encants del continent gelat, ja que l'Antàrtida és com una rotonda, com el puestu aquell sota terra de Plaça Catalunya, només que, en comptes de donar accés al metro, als FF.CC. i al Corte Inglés, l'accés és als oceans Atlàntic, Pacífic i Índic. No està malament, oi? Cap als anys '30 van començar les reclamacions territorials de diversos països, alguns (Xile, Argentina, Austràlia, Sud-Àfrica, Nova Zelanda) amparant-se en el fet que les porcions en forma de formatget de l'Antàrtida que reclamaven eren la continuació natural dels seus territoris nacionals, d'altres fent valer dret de conquesta (Gran Bretanya, França) i d'altres reservant-se'n el dret (URSS i Estats Units). Van anar sortint bases militars com bolets i, bueno, ja sabeu, hi va haver la Segona Guerra Mundial i ha va haver diguéssim una mica de tensió.
Un cop acabat el conflicte, va arribar la Guerra Freda i els països van arribar a la conclusió que abans de ficar-se en més merdés pel control del continent, era millor congelar (mai millor dit) les reclamacions de sobirania i mig desmilitaritzar la zona, dedicant-la exclusivament a l'investigació. Aquesta declaració d'intencions es va convertir en un tractat, el Tractat Antàrtic, que ha donat lloc al que es coneix com a Règim de l'Antàrtida.
El Règim vindria a ser això, que de moment l'Antàrtida no pertany a ningú i que no s'hi poden fer coses dolentes allà i que la gent es dediqui a la recerca científica. Bé, no és tan simple com això, però sí que, en general es considera un dels (pocs) èxits en matèria mediambiental, gràcies a les successives ampliacions que el Tractat originari ha anat tenint al llarg del temps.

Això només és una introducció, la idea interessant que m'ha vingut al cap a classe us la deixo per al proper post, jejeje... ;-)