Tres mesures ecològiques per a la vida quotidiana
Amics lectors, el medi ambient està bastant malament, i això ja no és un secret ni una teoria esbojarrada de quatre fanàtics peluts esquerranosos: és una realitat contrastada que, a més, tendeix a empitjorar.
Què hi podem fer? Certament, no hi ha cap botó que podem pitjar per a què miraculosament la situació canviï de la nit al dia, però sí que podem intentar dur a terme algunes petites accions que, si més no, facin que no contribuïm a deteriorar el medi ambient molt més del compte.
No es tracta d'autoflagel·lar-se ni d'emprendre un camí cap a la vida ascètica, ni sóc l'Al Gore ni el Capità Enciam, només sóc un ciutadà urbà que, això sí, se n'adona que algunes de les coses que fa diàriament són absurdament insostenibles o contaminants i que, amb un esforç mínim o fins i tot nul, es pot evitar o reduïr el perjudici mediambiental que causem.
Així doncs, he decidit aplicar-me a mi mateix (malauradament encara no tinc autoritat sobre cap altra persona) les següents mesures:
1. Usar de manera exclusiva paper reciclat
La veritat, no veig cap raó per la qual hagi de seguir utilitzant el paper "blanc" en comptes del reciclat. I, en canvi, l'ús del paper reciclat contribueix a desaccelerar la desforestació. Aquesta mesura entrarà en vigor tan bon punt hagi utilitzat tot l'estoc de paper blanc que tinc en circulació i inclourà el paper que utilitzi per a treballs, currículums i altres coses de les quals jo en sigui el responsable. L'ús decoratiu del paper, en canvi, n'estarà exempt.
2. Rebutjar les bosses de plàstic innecessàries
És inviable plantejar-se un rebuig total a l'ús de les bosses de plàstic, però també és cert que moltes vegades els depenents (segurament per un acte reflex) t'encasqueten la bossa de plàstic de torn, com quan compres una barra de pa, un llibre o un llapis de memòria. Si no cal, no s'agafa.
3. Evitar deixar els aparells electrònic en stand-by
És una mesura que de fet ja porto aplicant, però que no està de més que la comenti aquí. Quan els aparells estan en stand-by, sembla que estiguin apagadets, però de fet estan consumint una miqueta. I miqueta més miqueta... acabem gastant entre un 10% i un 15% de l'energia domèstica en aquesta cosa tan tonta i tan evitable.
Molt bé, amb això no he salvat el món, però si contribueixo a destrossar-lo una mica menys, ja haurà estat bé. Agraeixo des d'aquí a la Generalitat de Catalunya la seva contribució amb una quarta mesura, la de la limitació de velocitat a 80 km/h als accessos de Barcelona, que entrarà en funcionament d'aquí molt poc.
I hi haurà sancions? És clar que sí! Cada cop que me les salti, posaré 1€ (sóc pobre, què voleu?) a un pot, i cada any donaré la pasta que reculli per algun projecte mediambiental guapo.
També estic obert als vostres suggeriments per veure si hi ha altres cosetes que siguin així senzilles i viables (ja us dic ara que no penso anar a l'Autònoma en bici), i alhora us encoratjo a vosaltres perquè adopteu "legislacions personals" similars.
Què hi podem fer? Certament, no hi ha cap botó que podem pitjar per a què miraculosament la situació canviï de la nit al dia, però sí que podem intentar dur a terme algunes petites accions que, si més no, facin que no contribuïm a deteriorar el medi ambient molt més del compte.
No es tracta d'autoflagel·lar-se ni d'emprendre un camí cap a la vida ascètica, ni sóc l'Al Gore ni el Capità Enciam, només sóc un ciutadà urbà que, això sí, se n'adona que algunes de les coses que fa diàriament són absurdament insostenibles o contaminants i que, amb un esforç mínim o fins i tot nul, es pot evitar o reduïr el perjudici mediambiental que causem.
Així doncs, he decidit aplicar-me a mi mateix (malauradament encara no tinc autoritat sobre cap altra persona) les següents mesures:
1. Usar de manera exclusiva paper reciclat
La veritat, no veig cap raó per la qual hagi de seguir utilitzant el paper "blanc" en comptes del reciclat. I, en canvi, l'ús del paper reciclat contribueix a desaccelerar la desforestació. Aquesta mesura entrarà en vigor tan bon punt hagi utilitzat tot l'estoc de paper blanc que tinc en circulació i inclourà el paper que utilitzi per a treballs, currículums i altres coses de les quals jo en sigui el responsable. L'ús decoratiu del paper, en canvi, n'estarà exempt.
2. Rebutjar les bosses de plàstic innecessàries
És inviable plantejar-se un rebuig total a l'ús de les bosses de plàstic, però també és cert que moltes vegades els depenents (segurament per un acte reflex) t'encasqueten la bossa de plàstic de torn, com quan compres una barra de pa, un llibre o un llapis de memòria. Si no cal, no s'agafa.
3. Evitar deixar els aparells electrònic en stand-by
És una mesura que de fet ja porto aplicant, però que no està de més que la comenti aquí. Quan els aparells estan en stand-by, sembla que estiguin apagadets, però de fet estan consumint una miqueta. I miqueta més miqueta... acabem gastant entre un 10% i un 15% de l'energia domèstica en aquesta cosa tan tonta i tan evitable.
Molt bé, amb això no he salvat el món, però si contribueixo a destrossar-lo una mica menys, ja haurà estat bé. Agraeixo des d'aquí a la Generalitat de Catalunya la seva contribució amb una quarta mesura, la de la limitació de velocitat a 80 km/h als accessos de Barcelona, que entrarà en funcionament d'aquí molt poc.
I hi haurà sancions? És clar que sí! Cada cop que me les salti, posaré 1€ (sóc pobre, què voleu?) a un pot, i cada any donaré la pasta que reculli per algun projecte mediambiental guapo.
També estic obert als vostres suggeriments per veure si hi ha altres cosetes que siguin així senzilles i viables (ja us dic ara que no penso anar a l'Autònoma en bici), i alhora us encoratjo a vosaltres perquè adopteu "legislacions personals" similars.
4 comentaris:
Mu mien, M.
Aunque eso sí, me veo en la obligación de comentar algo sobre los famosos 80km/h.
Aunque es bastante probable que el efecto global sea positivo, no está demostrado, ni mucho menos, que circular a menos velocidad contamine menos. Probad a ir a 100km/h, con la 5a (o 6a, si la teneis), con el motor dormidito sobre las 2000 vueltas... o a 80, en 3a (como hará más de uno), con el motor a 4000.
Ah, y no pertenezco a ninguna asociación de conductores.
XD
fncplft!
no ets el capità enciam?? osti tu quina desil·lusio!
i el apagar les llums innecesaries, el tenir unes finestres q tanquin bé pq l'escalfor no se'n vagi, el tenir la calefacció i l'aire acondicionat a una temperatura raonable (mort als centres comercials i als seus aires acondicionats abusius)...
Esta muy bien¡¡¡¡
yo lo que hago siempre es depositar los restos de aceite de la freidora o sartén en un recipiente, y los restos que quedan adheridos a la superficie del sartén , los retiro con un papel absorbente, que como bien dices, si es reciclable mas que mejor..Nunca tirar ni una gota de aceite a la pica..ni una gota¡¡¡¡ Una sola gota contamina muchisimos litros de agua..
Tambien uso los recipientes plásticos de helados y similares como tupperware, no compro nunca tuppers, los que tengo son todos "look helado"... besossss
@Fer: Hombre, ir a 80 en 3a es un poco de cafres, no es lo que hace la mayoría de conductores.
Sí está demostrado que a más velocidad más contaminación... a partir de 80-90 km/h, que es cuando la gráfica se dispara. Evidentemente, cada coche y cada conductor es un mundo, pero supongo que ahí habrán hecho sus cálculos y tal para que les salga cuadrao.
@Marina: No, el Capità Enciam era ros i tenia el cabell llarg, i tenia con 20 anys més que jo.
És cert, aquestes mesures que proposes tu són molt vàlides, i en particular jo tb coincideixo molt al tema calefaccions/aires condicionats.
@Andrea: No lo había pensado eso del aceite, aunque es cierto que es algo muy a tener en cuenta.
Lo de los tuppers tb es muy interesante. En mi casa, por ejemplo, reciclamos los de la comida china que encargamos.
Publica un comentari a l'entrada