22 de setembre del 2007

Maxi López, por la gracia de D18S

El post d'avui està dedicat a Maximiliano Gastón López, un futbolista argentí que, tot i no haver assolit el nivell futbolístic d'altres compatriotes com Messi, Riquelme, Saviola o Agüero, s'ha convertit en un mite vivent de la Xarxa, equiparable a David Hasselhoff o Chuck Norris i té una legió de fidels seguidor que l'idolatren, seguint els passos del més gran futbolista argentí de tots els temps, Diego Armando Maradona.






Va sorgir de River Plate, però aviat va fer "les Europes" i va arribar al FC Barcelona, on Joan Laporta el va portar per a suplir la baixa per lesió de l'estimable Henrik Larsson. No es va fer amb un lloc en l'onze titular de l'equip, ja llavors amb una densitat d'estrelles considerable a la seva davantera i, tot i marcar un gol decisiu al Chelsea a la Champions League, van ser més les vegades que se'l veia a la grada que com a protagonista sobre la gespa. La temporada passada, la superpoblació de davanters i el fet que Frank Rijkaard no comptés amb ell, va fer que fos cedit al RCD Mallorca, on va tenir a la darrera jornada a les seves botes un gol que podria haver fet campió al Barça. Aquest estiu, finalment, un cop acabat el seu període de cessió a l'equip illenc, es va trobar amb una situació encara més dificil, ja que amb l'eclosió de Bojan Krkic i Giovani Dos Santos, i el fitxatge de Thierry Henry, tenia pràcticament impossible jugar a l'equip català. Després d'uns rumors que el situaven a l'Sporting de Portugal, al final el seu destí ha acabat sent més llunyà i futbolísticament més exòtic, el FC Moscou de la lliga russa, on ja ha fet algun que altre golet.


A Maxi López se'l coneix per multitud de sobrenoms, com "el Drogba Blanco", "el Ario Ariete del Gol", "la Gallinita", "el Tanque", "el Alemán", "el Massi" o, segurament el més controvertit de tots, "Dios". Amb aquest darrer malnom s'han fet diverses variacions, jugant amb el dorsal que duia a cada club, "D11OS" al Barça, "DI9S" al Mallorca o "D18S" al Moscou.

Tot allò que té a veure amb Maxi López és, com a mínim curiós. S'ha convertit en un ídol internàutic, i té una comunitat de seguidors coneguts com El Ejército del Drogba Blanco que, entre la devoció i el friquisme han arribat a demanar el registre de la seva admiració, la Iglesia Maxilopeziana, al registre oficial de religions de la República Argentina. No es podia esperar menys d'un país que té una Iglesia Maradoniana... Fins i tot el fet que la secció de discussions de la seva pàgina a la Wikipedia és impressionant, us la recomano.

La seva vida privada, o més ben dit, els rumors sobre la mateixa no són menys curiosos. Se'l va relacionar ni més ni menys que amb la dona de Rijkaard mentre aquest era entrenador seu a Barcelona, fet del qual se n'ha parlat abundantment al blog dels seus fidels. Més versemblant sembla la seva relació més recent amb l'argentina Wanda Nara, noia a qui, no fa gaire, es va relacionar amb Maradona mateix.

Ja a Moscou continua... essent com és, especial. Així, ha escollit unes botes vermelles llampants per a exercir la seva professió i no ha trigat en afirmar que triomfaria com ho va fer a Barcelona (?). Mentre continuem seguint les seves evolucions a la lliga del gegant euroasiàtic, per si de cas, ens encomenem a D18S per a que el Barça remonti aquest dubitatiu inici de temporada.

3 comentaris:

MaRiNa ha dit...

en serio???
encara estic en estat de xoc, no sabia q en maxi lopez era comparable a en chuck norris xDD

Andrea ....de acà y de allà ha dit...

Pahhh ni idea que este chico asi..con pinta de soso..tuviera tanto arrastre..En Uruguay practicamete el 80 por ciento de lo que se ve en televisión viene de Argentina, somos muy poquitos y es muy cao producir para tan poca gente, entonces s importan muchos progamas de ahi..y lo que me hizo ver, entre otrasa cosas, es que Argentina es un país tan grande, con tanta gente y problemas, que una de sus caracteristicas es el fanatismo.. hacia los cantantes, hacia los actores, hacia los futbolistas....tapan sus problemas con fanatismo... Salir en la tele ..ser alguien de la tele te garantiza club de fans..seguro..si eres cantante y te mueres en un accidente, tendrás seguro hasta una capilla y querrán que te nombren santo o santa (ver Gilda, o Rodrigo cantantes de música trópical) si eres futbolista ya se te perdona todoooo, todooo todooo..y no solo con Maradona que hasta programa de tele ha tenido... sino ya hasta Gatti, o el chico Agüero cantando cumbias..da para todo..

Mauro S.G. ha dit...

Marina Comparable, no sé, potser només per suggerir aquesta idea estic sentenciat a morir per una patada giratòria seua; però sí que s'ha convertit en una espècie d'icona friqui, almenys a nivell argentí. Quan a la Wikipedia es discuteix sobre si algú és o no Déu...

Andrea hey, bienvenida!! Los argentinos son tremendos, son un pueblo de un frikismo tremebundo. Con decirte que son hijos de españoles e italianos... yo soy hijo de España e Italia, así que ya ves ;-)

Ara, no me digas que idolatran a Gatti. Ufff... pero si ese tío es...

Sabes, me voy a pensar lo de emigrar allí, jajaja!