Catalunya (també) és un país caspós
No, avui no us parlaré de la caspa pròpiament dita (Pityriasis capitis), sinó del seu sentit figurat de cutrerío.
Resulta que hi ha un estereotip molt comú sobretot a casa nostra que diu que els catalans tenim un humor més fi, enginyós i més intel·ligent que els nostres veïns de Ponent. És un estereotip que segurament neix d'un altre encara més maco que diu que els catalans som més moderns, més llestos i millors que ells.
Aplicat al món audiovisual, cal recordar com les pelis probablement més casposes que hagi fet mai la humanitat eren de factura espanyola, les cèlebres "espanyolades" primer i les del "destape" després. Els catalans, és clar, no ens podíem permetre rebaixar-nos a quelcom tan kitsch i, com que no teníem indústria audiovisual pròpia, anàvem en cotxe a Perpinyà per a veure les pelis (d'autor i amb missatge) que el règim prohibia al Reino.
Els catalans mai no hem rigut amb Los Morancos, Martes y Trece, Torrente o altres especialistes de l'acudit fàcil i la sal gruixuda. No, nosaltres només hem rigut amb l'Eugenio, El Tricicle, el Buenafuente o altres exponents d'un humor infinitament superior. Nosaltres mai no diem ni caca ni cul, som molt més cultes que això, i les audiències ho demostren.
Ep! Segur?? Anem a veure les audiències què hi diuen.
Programes més vistos del dijous 20 de setembre:
Un parell de coses a ressaltar:
- A Catalunya hi ha menys gent que veu la tele que a Espanya, fet misteriós degut, possiblement, a la seva menor població.
- Escenas de matrimonio ha estat l'espai més vist tant a Catalunya com a Espanya; en el cas català amb una major diferència respecte al següent programa.
En aquest sentit, veiem com el programa líder en tots dos casos ha estat un format que no podríem considerar ni molt menys d'humor típicament català, ja que és més aviat una calamarsada de caspa a trot i a dret, un suc fruit d'esprémer els tòpics més sobats de les parelles dels acudits, a més d'estereotips sexistes per un tubu. I, per si fos poc, és de la factoria de José Luis Moreno. Volem independència pel 2014? Molt bé, però que podem rebre la senyal de Telecinco! :-D
El segon programa de la llista sí que sembla radicalment diferent. L'anàlisi irònic i punyent de l'actualitat política del Polònia versus el morbo, la xabacaneria i... la Merceditas Milá del GH (la Ratomàquia, que diria el Mestre Monegal). Bé, tots dos programes, casualment o comencen o continuen quan acaba el de les parelles. Mentre que a Catalunya hi ha la opció de veure tant el GH com el Polònia, entre d'altres, a les Espanyes no es divideix tant l'audiència. Però compte, perquè el GH igualment va ser e 4t programa més vist d'aquell dijous al Principat! ;-)
Resulta que hi ha un estereotip molt comú sobretot a casa nostra que diu que els catalans tenim un humor més fi, enginyós i més intel·ligent que els nostres veïns de Ponent. És un estereotip que segurament neix d'un altre encara més maco que diu que els catalans som més moderns, més llestos i millors que ells.
Aplicat al món audiovisual, cal recordar com les pelis probablement més casposes que hagi fet mai la humanitat eren de factura espanyola, les cèlebres "espanyolades" primer i les del "destape" després. Els catalans, és clar, no ens podíem permetre rebaixar-nos a quelcom tan kitsch i, com que no teníem indústria audiovisual pròpia, anàvem en cotxe a Perpinyà per a veure les pelis (d'autor i amb missatge) que el règim prohibia al Reino.
Els catalans mai no hem rigut amb Los Morancos, Martes y Trece, Torrente o altres especialistes de l'acudit fàcil i la sal gruixuda. No, nosaltres només hem rigut amb l'Eugenio, El Tricicle, el Buenafuente o altres exponents d'un humor infinitament superior. Nosaltres mai no diem ni caca ni cul, som molt més cultes que això, i les audiències ho demostren.
Ep! Segur?? Anem a veure les audiències què hi diuen.
Programes més vistos del dijous 20 de setembre:
A Espanya
1. Escenas de matrimonio, Telecinco: 4.466 (milers d'espectadors)
2. Gran Hermano (vespre), Telecinco: 4.429
3. Cuéntame cómo pasó, TVE-1: 3.689
...
A Catalunya
1. Escenas de matrimonio, Telecinco: 826
2. Polònia, TV3: 701
3. Telenotícies vespre, TV3: 663
...
Un parell de coses a ressaltar:
- A Catalunya hi ha menys gent que veu la tele que a Espanya, fet misteriós degut, possiblement, a la seva menor població.
- Escenas de matrimonio ha estat l'espai més vist tant a Catalunya com a Espanya; en el cas català amb una major diferència respecte al següent programa.
En aquest sentit, veiem com el programa líder en tots dos casos ha estat un format que no podríem considerar ni molt menys d'humor típicament català, ja que és més aviat una calamarsada de caspa a trot i a dret, un suc fruit d'esprémer els tòpics més sobats de les parelles dels acudits, a més d'estereotips sexistes per un tubu. I, per si fos poc, és de la factoria de José Luis Moreno. Volem independència pel 2014? Molt bé, però que podem rebre la senyal de Telecinco! :-D
El segon programa de la llista sí que sembla radicalment diferent. L'anàlisi irònic i punyent de l'actualitat política del Polònia versus el morbo, la xabacaneria i... la Merceditas Milá del GH (la Ratomàquia, que diria el Mestre Monegal). Bé, tots dos programes, casualment o comencen o continuen quan acaba el de les parelles. Mentre que a Catalunya hi ha la opció de veure tant el GH com el Polònia, entre d'altres, a les Espanyes no es divideix tant l'audiència. Però compte, perquè el GH igualment va ser e 4t programa més vist d'aquell dijous al Principat! ;-)
2 comentaris:
Pues mira..es un mal "del mundo mundial" (vaya frase esta..que ya la he oido tantas veces por estos lados , que ya estoy por creer que es la forma correcta de decirlo). en Uruguay nos jactabamos de un nivel educativo de primera línea (el país de America Latina con menos analfabetos 0,4 por ciento si no me equivoco), con un gusto selecto por los espectaculos culturales, ávidos lectores, de grandes tertulias de cafés, de las librerias abiertas toda la noche en lasgrandes avenidas...y sin embargo la telebasura que llena de producción argentina (en Uruguay casi no hay fondos para producir) es lo que vende..y es de lo que se habla...y la "estética" plancha (no solo estética, sino tambien apología a la delincuencia, a las drogas, a la propia degradación y a la humillación ajena) esta invadiendo a la juventud toda) y se suponía que eramos diferentes...ahora ya no sé que creer.
es que al final va a ser que el morbo y la caspa funcionan en todos los países. es algo universal, qué le vamos a hacer?
Publica un comentari a l'entrada