La llum al final del túnel
Per fi, després d'una setmaneta amb una faringitis que m'ha estat donant pel sac, avui m'he pogut menjar un peaso entrepà de xistorra i beicon.
El punt d'inflexió va ser divendres, quan vaig anar d'urgències al CAP i m'ho van diagnosticar (perquè quan no sé què tinc, sempre dic que tinc un àlien o similar) i em van receptar ibuprofeno. Era el primer cop que recordo haver anat d'urgències (és a dir, sense cita prèvia) en molt de temps, si més no, la primera vegada des que hi vaig pel meu propi peu.
La vida és molt millor quan pots empassar amb normalitat!
2 comentaris:
ui! si has fet un canvi de imatge al blog!
doncs si es una putada no poder empassar.. jo sempre que em poso malalta em dona per les angines i es passa malament
m'ha quedat guapo, oi? ;-)
Publica un comentari a l'entrada