Històries d'Àfrica

Avui m'he llevat amb una informació sobre el Marroc, que deia que un sujetu s'havia immolat a un ciber de Casablanca. De seguida vaig elaborar una teoria segons la qual tot quadrava: un ciber de Casablanca podia ser un lloc ideal per a atemptar en una ment d'un terrorista islamista. Casablanca, com a ciutat està lluny de ser l'ideal d'una ciutat islàmica marroquina com (ells entenen que) déu mana: hi ha drogues, vici, modernitat, capital i mig laïcisme. El ciber podria simbolitzar la corrupció espiritual del jovent marroquí i una connexió amb els perversos valors d'Occident; com pot ser que els joves freqüentin més aquests locals que les mesquites!?
Però després de consultar un parell de fonts més sembla que no és tot tan simple. Sembla que el sujetu era un d'aquells cutres que s'introdueixen al terrorisme via webs islamistes i volia consultar-ne algunes al ciber aquell. L'amo s'hi va negar i van començar a discutir. Aíxò ja passa de vegades, hi ha una discussió forta, un dels implicats és més gilipolles del compte i passa una desgràcia. Aquí hauria estat amb una ganivetada, a un altre país amb un tret i en aquest cas ha estat amb un cinturó d'explosius.
Aquesta hipòtesi de l'explosió accidental em quadra pel fet que només hi ha hagut un mort (el sujetu suïcida mateix) i quatre ferits, un balanç absolutament patètic per a un atac terrorista. També vindria a demostrar com en són de cutres alguns terroristes made in Morocco, gent dels suburbis sense preparació i sense gaire res millor a fer a la vida que cercar el sentit de la seva existència a l'absurd de la violència d'inspiració religiosa. Però el que ja no em quadra és el fet que el sujetu dugués posat el cinturó d'explosius. Què passa, que sempre que anava pel carrer el duia, per si de cas? O volia consultar internet per veure com funcionava? En fi, a veure com acaba això, el que sí us puc assegurar és que més d'un al Ministeri de Turisme marroquí s'està cagant en tot.

Aprofito per a fer un petit apunt sobre dos altres països africans, en aquest cas en clau positiva (no sé per què ningú no n'explica de coses positives de l'Àfrica).
Primer a Ghana, un dels països més estables i pacífics d'aquell lloc tan inquietant conegut com Àfrica Subsahariana, que festeja el 50 aniversari de la seva independència.
I desprès a Mauritània, un país que ha celebrat les seves primeres eleccions democràtiques des de l'independència (1960). Es diu que Mauritània és un exemple per als països de la regió de com fer una transició des d'una dictadura militar (van tenir un cop d'estat no fa gaire) a una democràcia. Jo me n'alegro molt, però per si de cas encara no llençaré coets fins que no vegi una continuïtat en el temps. Amb una mica de sort, Mauritània podrà considerar-se d'aquí uns anys una altra de les històries d'èxit a l'Àfrica.