Retrospecter de Nochevieja
D'aquí unes poques hores finiquitarem l'any 2007 i ens disposarem a encetar un nou any, el 2008. Aquest procés, que a Espanya van tenir l'encert de batejar amb un nom tan comercial com el de "Nochevieja" i amb una tradició tan potent com la de menjar els 12 raïms, incita a que hom faci un exercici prospectiu, tractant de desitjar allò que voldria assolir en l'any entrant o de proposar-se propòsits diversos, però sobretot a fer retrospectives de tot tipus.
N'hi ha que repassen les notícies més importants de l'any (els telenotícies en van plens), les imatges més impactants de l'any, els personatges més rellevants de l'any, o les capullades més grosses de l'any. Jo també m'hi apuntaré, però no repassaré coses de l'any 2007 (potser ho faci un altre dia), sinó que em detindré a observar les passades nits de Cap d'Any, per fer un retrospecter personal que, molt probablement no us hagi d'interessar gaire, però que tinc la impressió que "toca".
-25 anys (1982-1983): Era un nen petit i fill únic, que vivia a Itàlia i que parlava només en Italià. A Espanya l'esquerra tot just acabava de tornar al poder després de 43 anys i la festa del Mundial de futbol havia omplert de joia els estadis espanyols i les llars italianes, gràcies a la victòria de la Squadra Azzurra. Precisament des de l'Itàlia triomfant de Sandro Pertini, jo assistia amb més interès a altres esdeveniments més importants, com l'embaràs de ma mare, i l'únic fet que esperava del '83 era el naixement de la meva germaneta.
-20 anys (1987-1988): Seguia sent un nen, ja no tan petit, però ara vivia a Barcelona i tenia una germana. De fet, feia només quatre mesos que havia arribat a Catalunya i estava en ple procés d'immersió a tots els nivells, lingüística, escolar, social... En aquesta nit de Cap d'Any d'autèntic immigrant, molt probablement vaig viure les primeres campanades "spanish style", amb els raïms, els torrons i les nadales de rigor. Mentrestant, al voltant meu, Barcelona encara plorava la massacre terrorista d'Hipercor, a Catalunya èrem 7 milions que celebràvem el nostre mil·lennari com a país, Espanya tot just feia 2 anyets que havia ingressat a la CEE i el món (que per aquelles dates "només" tenia 5 mil milions d'habitants) encara es dividia en dos "blocs" (dels quals un estava a punt de desaparèixer).
-15 anys (1992-1993): Començava el meu incert periple com a adolescent, cursant 7è d'EGB i començant la meva "aventura" futbolística als infantils del Zona Franca (empès per l'eufòria del Dream Team) i com a viatger descobrint les Espanyes. Tot i que el futbol i els videojocs centraven bona part del meu interès, no vaig ser ni molt menys aliè al furor olímpic que va viure la meva ciutat. L'any olímpic deixava pas a un 1993 que representava més que l'incertesa del dia després. La gent de la meva generació ja començàvem a estar marcats per l'explosió televisiva de les noves cadenes i per productes com Bola de Drac, Campeones, les Mamachicho i la nit de Cap d'Any ens tocaria l'enèsim especial de Martes i Trece.
-10 anys (1997-1998): Si algun any vaig viure la nit de Cap d'Any concient dels canvis que havien de venir hauria de ser aquella. Era un noiet catòlic que feia el COU científic i que volia ficar-se a Enginyeria Informàtica a la UPC, que era president de la Penya JuveBarça i que tot just havia acabat de descobrir la màgia dels ordinadors i de la Taula i el Disc. L'any 1997 ens va abandonar com Ronaldo va abandonar el Barça i ens va deixar dues morts significatives com les de Miguel Ángel Blanco i Diana de Gal·les, però el 1998 ens esperava amb moltes coses interessants per a oferir-nos.
-5 anys (2002-2003): Ja era un jovenet ateu que feia 3er de Psicologia a la UB i que començava a descobrir les Europes. Gràcies a l'internet acabava de descobrir l'esport de l'hoquei taula i estava a punt d'iniciar-ne la primera competició oficial. Els euros ja corrien per les nostres butxaques, tot i que més per sortir-ne que per entrar-ne.
-1 any (2006-2007): La darrera nit de Cap d'Any va ser potser la més estranya de totes. Va ser a la vila de Houara, al sud del Marroc, a casa d'una família local on havíem sopat part del xai que vam sacrificar com a celebració de l'"3eid el-Kebir". Es tractava de la primera nit de Cap d'Any fora de casa i fora d'Europa, i va ser molt friqui i molt especial, però alhora, amb certa malenconia. El veure la recent execució de Saddam Hussein tampoc ajudava a estar especialment alegre.
Bueno, Bon Any Nou, companys!!
N'hi ha que repassen les notícies més importants de l'any (els telenotícies en van plens), les imatges més impactants de l'any, els personatges més rellevants de l'any, o les capullades més grosses de l'any. Jo també m'hi apuntaré, però no repassaré coses de l'any 2007 (potser ho faci un altre dia), sinó que em detindré a observar les passades nits de Cap d'Any, per fer un retrospecter personal que, molt probablement no us hagi d'interessar gaire, però que tinc la impressió que "toca".
-25 anys (1982-1983): Era un nen petit i fill únic, que vivia a Itàlia i que parlava només en Italià. A Espanya l'esquerra tot just acabava de tornar al poder després de 43 anys i la festa del Mundial de futbol havia omplert de joia els estadis espanyols i les llars italianes, gràcies a la victòria de la Squadra Azzurra. Precisament des de l'Itàlia triomfant de Sandro Pertini, jo assistia amb més interès a altres esdeveniments més importants, com l'embaràs de ma mare, i l'únic fet que esperava del '83 era el naixement de la meva germaneta.
-20 anys (1987-1988): Seguia sent un nen, ja no tan petit, però ara vivia a Barcelona i tenia una germana. De fet, feia només quatre mesos que havia arribat a Catalunya i estava en ple procés d'immersió a tots els nivells, lingüística, escolar, social... En aquesta nit de Cap d'Any d'autèntic immigrant, molt probablement vaig viure les primeres campanades "spanish style", amb els raïms, els torrons i les nadales de rigor. Mentrestant, al voltant meu, Barcelona encara plorava la massacre terrorista d'Hipercor, a Catalunya èrem 7 milions que celebràvem el nostre mil·lennari com a país, Espanya tot just feia 2 anyets que havia ingressat a la CEE i el món (que per aquelles dates "només" tenia 5 mil milions d'habitants) encara es dividia en dos "blocs" (dels quals un estava a punt de desaparèixer).
-15 anys (1992-1993): Començava el meu incert periple com a adolescent, cursant 7è d'EGB i començant la meva "aventura" futbolística als infantils del Zona Franca (empès per l'eufòria del Dream Team) i com a viatger descobrint les Espanyes. Tot i que el futbol i els videojocs centraven bona part del meu interès, no vaig ser ni molt menys aliè al furor olímpic que va viure la meva ciutat. L'any olímpic deixava pas a un 1993 que representava més que l'incertesa del dia després. La gent de la meva generació ja començàvem a estar marcats per l'explosió televisiva de les noves cadenes i per productes com Bola de Drac, Campeones, les Mamachicho i la nit de Cap d'Any ens tocaria l'enèsim especial de Martes i Trece.
-10 anys (1997-1998): Si algun any vaig viure la nit de Cap d'Any concient dels canvis que havien de venir hauria de ser aquella. Era un noiet catòlic que feia el COU científic i que volia ficar-se a Enginyeria Informàtica a la UPC, que era president de la Penya JuveBarça i que tot just havia acabat de descobrir la màgia dels ordinadors i de la Taula i el Disc. L'any 1997 ens va abandonar com Ronaldo va abandonar el Barça i ens va deixar dues morts significatives com les de Miguel Ángel Blanco i Diana de Gal·les, però el 1998 ens esperava amb moltes coses interessants per a oferir-nos.
-5 anys (2002-2003): Ja era un jovenet ateu que feia 3er de Psicologia a la UB i que començava a descobrir les Europes. Gràcies a l'internet acabava de descobrir l'esport de l'hoquei taula i estava a punt d'iniciar-ne la primera competició oficial. Els euros ja corrien per les nostres butxaques, tot i que més per sortir-ne que per entrar-ne.
-1 any (2006-2007): La darrera nit de Cap d'Any va ser potser la més estranya de totes. Va ser a la vila de Houara, al sud del Marroc, a casa d'una família local on havíem sopat part del xai que vam sacrificar com a celebració de l'"3eid el-Kebir". Es tractava de la primera nit de Cap d'Any fora de casa i fora d'Europa, i va ser molt friqui i molt especial, però alhora, amb certa malenconia. El veure la recent execució de Saddam Hussein tampoc ajudava a estar especialment alegre.
Bueno, Bon Any Nou, companys!!
